Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 51869

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM. VOLEM TOT L'ESTATUT Benvolguts, benvolgudes, A continuació us adjuntem els detalls de la Manifestació del proper dissabte, 10 de juliol en defensa de la voluntat del poble de Catalunya expressada en l'Estatut aprovat en referèndum. Igualment, demana a Esparreguera i al poble de Catalunya que participi unitàriament i massivament en aquesta iniciativa, que és oberta a tothom sense cap mena d’exclusió. ICV-EUiA-EPM ens manifestarem amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim. Volem tot l'Estatut". Dades de la convocatòria: Dia: dissabte, 10 de juliol de 2010. Hora: 17h El punt de trobada ICV-EUiA-EPM: Passeig de Gràcia cantonada C/ Roselló de Barcelona. Atesa la mobilització prevista us demanem que planifiqueu aspectes com els itineraris i la intendència. S'han habilitat autobusos arreu del territori. Si arribeu a la manifestació des del centre de la ciutat, us recomanem que pugeu fins el punt de trobada a través dels carrers paral•lels: Rambla de Catalunya o C/ Pau Claris. Esperem comptar amb la vostra presència, Podreu trobar més informació a: http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/busos.htmlwww.iniciativa.cat http://www.iniciativa.cat DESÉ ANIVERSARI DE L'ESFONDRAMENT DEL PONT DE MAGAROLA ARTICLE D'OPINIÓ D'IÑAKI ANDRÉS, REGIDOR D'URBANISME I HABITATGE I DE SERVEIS A LA INFÀNCIA I A LA FAMÍLIA, I MEMBRE DE L'ENTESA, A L'ESPAI 'OBRIM LA FINESTRA' DE RÀDIO ESPARREGUERA 29/04/2010.- El dia 10 de juny es compliran 10 anys de l’esfondrament del pont de l’A2 sobre la riera Magarola durant les intenses pluges que es van produir aquella nit i matinada. L’esfondrament es va endur per davant la vida de dos joves esparreguerins que anaven a treballar, els germans Toni i Jordi Sánchez Justo, de 24 i 20 anys d’edat. L’endemà, durant les tasques de recerca dels seus cossos al riu Llobregat, van morir també dos agents del grup de rescat de la Guàrdia Civil. Aquest és un dels accidents més tràgics dels darrers anys, i sens dubte el que ha tingut majors repercussions mediàtiques i socials, amb conseqüències judicials, jurídiques i administratives. Des del primer moment es va sospitar de la deficient fonamentació dels pilars de suport del pont caigut i de la inexistència d’un projecte adequat en el que aleshores es deia Ministerio de Obras Públicas (MOPU). D’altra banda, la llera de la riera s’havia fet més estreta just en aquell punt com a conseqüència de la construcció d’unes indústries properes, incrementant la pressió de l’aigua sobre la base del pont. A més a més, l’estat de neteja de la riera era deficient, amb gran quantitat de materials naturals i artificials que en un moment donat podien obstaculitzar el pas lliure de l’aigua. Finalment, una gran quantitat de pluja va caure aquella nit a Esparreguera i a tota la conca dels torrents i rieres que conflueixen en la riera de Magarola. Un conjunt de factors que van causar no només la caiguda del pont sinó també esllavissament de talussos i esfondrament de la calçada de l’autovia a l’alçada de l’Olana i de la Vinya Vella, i les greus inundacions de les zones més baixes del Barri Font. Els fets i les causes eren clars per a molts de nosaltres. Tant és així que de seguida l’ajuntament, amb l’alcalde Xavier Sitjà al davant, es van posicionar inequívocament al costat de la família. Constituïts en acusació particular, no es va deixar de lluitar per esclarir els fets i les responsabilitats: La contundència de les proves aportades va fer que el Fiscal en Cap de Catalunya José María Mena nomenés en 2003 un altre fiscal del cas. En 2003 la titular del Jutjat nº 3 de Martorell va considerar com a presumpte delicte d’imprudència el que abans només considerava. Imputà l’autor del projecte i el Director General de Carreteras del MOPU i plantejà encausar també l’ACA. En 2006, però, l’Audiència de Catalunya va arxivar el cas entenent que no hi havia delicte ni responsabilitat penal, només causes naturals: les intenses pluges. En 2008 El Tribunal Constitucional va confirmar que no existia culpa. Ara, deu anys després, el Ministerio de Fomento (antic MOPU) reconeix que sí té una responsabilitat parcial (un 25%) perquè el projecte constructiu presentava deficiències, però que l’altre 75% de la responsabilitat correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per no mantenir netes les zones per on en cas d’avinguda havia de passar l’aigua. (Per cert, no deixa de sorprendre aquesta quantificació matemàtica de responsabilitats. Esperem que això no es converteixi en una picabaralla entre administracions de la qual torni a resultar perjudicada la família en primer lloc i la confiança de la societat en general.) Aquest reconeixement és conseqüència d’una reclamació d’indemnització que va fer la família en 2007 a la vista dels resultats negatius de les accions judicials. Finalment el Consejo de Obras Públicas ha assumit que el pont estava mal construït perquè no s’havia tingut en compte que la riera era més estreta a la realitat que el que deien els informes consultats pels autors del projecte, anteriors a les modificacions produïdes. En conseqüència, s’havia d’haver reforçat la fonamentació amb un pilotatge en profunditat dels pilars. Lo dramàtic del cas és que el MOPU ja comptava en 1993 i 1999 amb informes que advertien d’aquest fet i de la necessitat d’actuar-hi. El pont i els trams d’autovia afectats es van refer en tres mesos. La normativa d’ocupació i manteniment del domini hidràulic és arran d’aquests fets molt més estricta que en el passat. Però, com compensar de les pèrdues humanes? No hi ha compensació possible. Queden moltes preguntes sense resposta: Per què no es va fer cas a la dècada dels 90 dels informes del propi MOPU que alertaven de les deficiències? Per què no es van tenir en consideració en els processos judicials? Per què es van instal•lar indústries en domini hidràulic? Per què no es va voler assumir la responsabilitat en els processos judicials i sí es fa ara que ja no hi ha conseqüències penals? Per què ningú des del Ministerio ha donat mai el condol a la família d’en Toni i en Jordi? (Ignorem si ho han fet amb les dels familiars dels dos guàrdia civils morts.) Hi ha un dany físic irreparable. Però hi ha un dany moral a la família i a la societat que, un cop fet, s’hauria de poder pal•liar en la mida del possible. Com? 1. El primer pas és el reconeixement de la responsabilitat. Està fet. 2. Però s’hauria d’acompanyar del reconeixement del doble error de no haver-lo assumit en el procés judicial. Això és fonamental per a la confiança de la gent en un sistema de vida inspirat en una justícia igual per a tothom. 3. El condol a la mare i a tota la família. No es pot tancar un procés que ha generat tant de dolor amb una resolució administrativa. Cal un apropament personal entre la institució i les persones que més ho han patit. No soluciona res, però no fer-lo fóra una omissió inhumana. Les persones necessitem gestos, paraules i accions palpables i properes. 4. El reconeixement davant de la societat d’Esparreguera i de tot el país que s’han comés errors i que existeix la voluntat, traduïda en una normativa i uns procediments més estrictes, que aquestes coses no tornin a passar. El 10 de juny de 2010 fora un bon moment per a celebrar a Esparreguera un acte en què el Ministeri de Foment i l’ACA oferissin públicament a la família i a la societat el condol, el reconeixement dels errors i el compromís per evitar situacions i processos similars. Potser després podríem tenir una mica més de confiança en les nostres institucions. Hi ha valors amb els que no es pot jugar. Iñaki Andrés Garralaga Comparteix ESPARREGUERA APROVA EL CONVENI LABORAL DESPRÉS DE TRES ANYS DE NEGOCIACIÓ L'ENTESA VOTA A FAVOR AFIRMANT QUE L'ACORD AMB EL PERSONAL MUNICIPAL ÉS CONTINUADOR DE LA POLÍTICA DE RECURSOS HUMANS DELS ANYS DE GOVERN TRIPARTIT 19/03/10.- El Ple de l'Ajuntament d'Esparreguera va aprovar el dijous 18 de març el conveni laboral per a 2010 i 2011. Iñaki Andrés ha destacat que el conveni col.lectiu és producte del pacte, la concertació i el diàleg social de treballadors i treballadores i l'empresa. A la seva intervenció, Andrés ha valorat positivament que els empleats públics hagin entès la complicada situació econòmica d'Esparreguera contenint les seves demandes, i que l'empresa, s'hagi esforçat en introduir diferents millores socials. El Primer Tinent d'Alcalde ha afirmat que el conveni no és només un acord bilateral, perquè a banda d'empresa i treballadors hi ha els receptors dels serveis públics: els ciutadans i ciutadanes d'Esparreguera que esperen del consens social l'instrument eficaç per aprofundir en la qualitat dels serveis. El Regidor de l'Entesa ha qualificat els partits de l’oposició que han votat en contra –CIU, ERC, GdE i AIESPA- d'oportunistes perquè han utilitzat un conveni que és fruit del consens i l'acord contra el govern. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant un correu electrònic a l'adreça entesa@entesa.net Comparteix LA REGIDORA DE JOVENTUT ASSISTEIX A LA TROBADA DEL PLA NACIONAL DE JOVENTUT L’AJUNTAMENT D’ESPARREGUEA SERÀ PRESENT A LA DEVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE CONSULTA SOBRE EL NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT 2010-2020 REALITZADA PEL GOVERN. 26/02/10.- Margot Matas, regidora de joventut i membre del grup municipal de l’Entesa, serà present a Manresa el proper dissabte 28 de març, on es realitzarà una trobada organitzada per la Secretaria de Joventut. A la jornada de treball assistiran representants polítics i tècnics d’ajuntaments, consells comarcals i de les coordinacions territorials de Joventut. Aquest fòrum servirà per donar a conèixer els resultats dels estudis realitzats lligats a l’avaluació de l’actual Pla Nacional de Joventut 2000-2010 i per fer un trasllat als governs locals i al moviment associatiu juvenil del resultat del procés de consulta per l’elaboració del nou Pla Nacional. Aquest document serà la base sobre la qual hauran de treballar els municipis en el desenvolupament de les seves polítiques de joventut: el Pla definirà quines són les línies discursives, quins temes són prioritaris a nivell de país i quins instruments són necessaris per a executar les accions. L’ajuntament d’Esparreguera ja va participar en el procés de recollida de dades al territori amb una enquesta realitzada als municipis catalans per avaluar el Pla Nacional i ara també tindrà oportunitat de compartir els resultats amb altres ens locals. Esparreguera forma part dels més de 600 ajuntaments que tenen un pla local de joventut (Pla jove 2008-2011). El pla local va comptar amb la participació de tècnics locals, associacions i persones joves. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònica entesa@entesa.net Comparteix IMMIGRACIÓ I RESPONSABILITAT POLÍTICA, DESPRÉS DE VIC 12/02/2010.- En les últimes setmanes tothom ha volgut opinar i parlar sobre un tema que ha obert molts debats i que, per desgràcia, no n’ha tancat cap: la proposta de l’Ajuntament de Vic d’impedir l’empadronament de les persones estrangeres sense regularització a l’Estat (altrament dites immigrants sense papers). Malauradament, el resum de la qüestió podria recollir-se en la dita “molt soroll per no res”. Però certament el soroll ha estat a voltes tan summament exagerat, sovint (mal)intencionat, que mereix que li apropem l’orella per sentir els matisos. M’agradaria deixar clar que faré una aproximació al fet que ens ocupa des del coneixement de causa (això sí, un coneixement també molt intencionat i deliberadament esquerranós). Des de l’any 2000 he estat treballant en projectes vinculats a la joventut i la immigració, inclòs el meu pas per l’Ajuntament durant el període 2003-2009. Per aquells que pensin que aquest fet m’inhabilita per a donar una opinió ponderada i mesurada, efectivament tenen raó, la meva exposició serà molt militant. Si aquest fet us incomoda us convido a deixar de llegir en aquest punt. Tot i això, vagi per endavant que la meva postura no m’impedeix presentar arguments raonats. Seria injust començar aquestes línies sense reconèixer la tasca que, en matèria d’immigració, realitzen els ens locals de Catalunya i en particular els seus ajuntaments. La legislació vigent (tant la llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) dóna als ajuntaments una especial responsabilitat en promoure la integració social de les persones immigrades. En la mesura de les seves competències, els ajuntaments tenen un paper important per garantir l’accés efectiu a molts drets i llibertats (assistència social, educació infantil, habitatge, reagrupament familiar) i en cap moment la llei no preveu cap tipus de compensació pels costos que el creixement de la immigració comporta als municipis on es dóna més aquest fenomen. És comprensible que hi hagi ajuntaments que tinguin una situació complexa a l’hora de gestionar aquestes dinàmiques i que es plantegin actuacions per a garantir l’assistència a la ciutadania, però ja no és tan comprensible que aquestes actuacions passin per negar drets. Un d’aquests drets també és l’empadronament i, tal com figura a la Llei de Bases de Règim Local, no hi ha cap mena de base legal per a impedir-lo a persones que el sol•licitin, per estrangeres que siguin. La proposta de l’ajuntament de Vic i les reaccions que ha generat han posat de manifest una sèrie de qüestions no resoltes en relació a la immigració a Catalunya que, probablement, es podrien haver discutit d’una forma més serena –que no vol dir menys rigorosa- i més constructiva. Anem a pams. La voluntat del govern de Vic ha posat de manifest, en primer lloc, que el seu ajuntament està superat per la situació. És cert que la immigració ha pogut generar situacions problemàtiques però una vila que havia estat treballant raonablement bé en la gestió del fenomen, de forma sobtada reconeix obertament la seva incapacitat. El fet de no empadronar estrangers sense papers ha generat un debat enverinat i no ha contribuït en res a una solució de la situació: a Vic continuen existint persones que necessiten serveis que cal cobrir, ciutadans nascuts aquí i a fora, amb papers i sense, vigatans tots. És cert que la situació depassa la seva única responsabilitat però si l’administració local necessitava ajuda hi ha altres fórmules que no passen necessàriament per la insubmissió a la llei, sobretot si es tracta de retallar drets a una part de la població. Però a més, si a la població existeix un grup municipal obertament racista, la incapacitat es torna temeritat i irresponsabilitat política. Només l’electoralisme –o el surrealisme pels ben intencionats- pot explicar que es vulgui adoptar el posicionament de Plataforma per Catalunya de no empadronar estrangers sense papers. El problema no és tant que hi hagi posicions polítiques en pro de l’exclusió sinó que aquestes siguin assumides pels partits polítics democràtics –tal i com està passant també a Europa, tant a la dreta com a l’esquerra de l’espectre polític-. La solució a situacions com les de Vic hauria de passar per l’atribució de més recursos als municipis adreçats a enfortir les polítiques socials i per a fer efectius els drets i deures que ara es troben en entredit en molts casos. La reforma de la Llei d’Estrangeria (aquella llei proposada pel PP i acceptada amb aquiescència per PSOE i CIU), restrictiva fins a l’absurd quan es tracta d’accedir a la residència i el treball, ja que posa en un bucle absurd i sense final a les persones que no poden tenir residència sense treball ni treball sense residència. Per a cercar solucions les institucions també s’han dotat d’eines com el Pacte Nacional per a la Immigració que, a més, reconeix al seu punt 110 la importància de l’empadronament per garantir la integració de les persones immigrades. El capítol de les reaccions, al meu parer, va ratllar el patetisme. Si bé és cert que els partits polítics en general van fer una rebuda prudent de les propostes de Vic, alguns dels seus màxims dirigents exposaven que “ja era hora de parlar d’immigració sense embuts” o bé que “calia deixar de ser políticament correctes al voltant de la immigració”. La prudència poc a poc es va tornar en justificació de la decisió de l’ajuntament vigatà. Cap direcció dels partits membres del govern de Vic (CiU, PSC i Esquerra) han qüestionat formalment els seus regidors per una més que discutible actuació. No calia criminalitzar ningú però tampoc no feia falta acceptar que la “no solució” proposada des de Vic era una forma d’obrir un debat sobre la situació. En un punt de demagògia més refinada es va situar el president Zapatero, que va fer una colpidora declaració dient que sota la seva presidència ningú no seria exclòs pels tripijocs d’un ajuntament, mentre ell i el seu partit manté una Llei d’Estrangeria excloent i no dota de recursos els ajuntaments per a una gestió eficient de la immigració. Han estat pocs els que, més enllà d’entendre una situació complexa –crec que això no ho nega ningú-, han rebutjat de ple la proposta del govern de Vic per il•legal, inútil i desproporcionada. Lamentablement, des de l’esquerra institucional aquesta posició només l’han defensat ICV i EUiA, i alguns membres d’altres partits a títol més aviat individual. En aquest punt m’agradaria destacar la postura del Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós –d’ERC- (responsable de les polítiques d’immigració del Govern) que va declarar, també sense embuts, que no empadronar anava contra tot sentit comú i contra la legislació vigent. Malauradament, la direcció del seu partit i molts dels seus companys no han estat a l’alçada. En el difícil exercici de treure conclusions en positiu de tot plegat, podem intentar fer alguna aportació que eviti situar la immigració, de manera ineludible, com un problema. En aquest sentit el primer que podem fer és reconèixer la complexitat del fenomen i que com a tal pot provocar problemes, però pot no provocar-los. Sovint ens avancem al conflicte, sovint atribuïm a la immigració els problemes que pot generar (alguns reals, alguns ficticis). Per exemple, un percentatge d’immigració “elevat” pot esdevenir un problema en un context de manca de recursos socials i d’infraestructures, però pot no ser-ho si hi ha una inversió en polítiques socials adequada, que beneficiï a nadius i estrangers. La segona conclusió que podem treure és que gestionar responsablement allò que es fa, allò que es diu i com es diu al voltant de la immigració passa, de forma necessària, per no fer un debat electoralista. En aquest sentit, des de la política caldria pensar menys en la urna i deixar-se aconsellar una mica per experts. La prudència no és necessàriament inacció, tal i com diuen aquells que “volen parlar sense embuts sobre la immigració”, sinó que és una condició per actuar de forma responsable (per no exaltar encara més els que ja ho estan i per no espantar els que encara confien en les institucions). Per últim, a tots nivells és evident que cal enfortir els serveis públics, especialment els de proximitat vinculats a l’administració local. Aquí els ajuntaments poden fer el que poden fer en aquests moments de vaques magres –ja és molt mantenir els actuals serveis en la conjuntura econòmica que tenim al país-. Cal reclamar a les administracions superiors (Generalitat i Estat) que no obviïn les seves responsabilitats i que donin suport als ens locals per resoldre les situacions que els superen. Paral•lelament, els ajuntaments també han de impulsar els plans d’acollida –tal i com s’ha elaborat a Esparreguera- per treballar per la inclusió amb les eines que tenim. Els possibles problemes els hem de poder resoldre com ho faríem amb qualsevol altra situació: responsabilitat i criteri per generar confiança i solucions, malgrat sigui difícil. Xavier Millán i Cañamares Comparteix Notícies 24/01/2010 - HA MORT XAVIER DUQUE SEGURA, REGIDOR DE L'AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA Ens ha deixat en Xavier Duque Segura, regidor de l'Ajuntament d'Esparreguera pel PSC. Des de l'Entesa pel Progrés volem donar el nostre condol a la fa ...més... 20/01/2010 - EL GOVERN DÓNA A ESPARREGUERA UNA PRÒRROGA PER A LES OBRES A MAS D´EN GALL El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Esparreguera, Iñaki Andrés, ha assegurat que l'Ajuntament disposarà d'una pròrroga d'almenys un any per fer l ...més... 18/01/2010 - L’ENTESA ES FELICITA PEL DESCENS DE LA SINISTRALITAT A LES VIES URBANES D’ESPARREGUERA L’Entesa pel Progrés ha rebut aquesta setmana amb satisfacció les dades de sinistralitat a les vies del municipi i que rebel·len un important descens ...més...