Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 52030

Articles Discurs de presentació de Xavier Sitjà Ens retrobem avui aquí per preparar una nova singladura de l’Entesa. Entesa vol dir acord, comprensió, intel·ligència. Entesa vol dir entendre’s amb els altres. I tant per la definició com pels resultats podem presumir de ser l’entesa pel progrés d’Esparreguera. Fa vuit anys vam irrompre carregats de projectes i la nostra utopia de transformar Esparreguera s’ha començat a fer realitat. Érem joves, preparats, però inexperts. L’entusiasme va substituir les mancances d’un ajuntament encarcarat i sense tècnics essencials. Els primers quatre anys vam fer tots els papers de l’auca i fins vam ensopegar amb grans accidents, però vam aprendre molt. Els darrers quatre anys hem pogut començar a planificar, perquè hem dedicat moltes hores a l’organització de l’ajuntament. Ara comptem amb un equip excepcional de regidors, tècnics i treballadors que s’hi esmercen de valent. Gràcies a aquest dinamisme, vam poder inaugurar el setembre passat l’oficina d’atenció ciutadana, l’OAC, per simplificar els tràmits i les gestions municipals. L’èxit d’aquesta primera fase ens porta a obrir-ne, dilluns vinent, una delegació al barri del Mas d’en Gall. Gairebé tenim un ajuntament plenament organitzat i professionalitzat. Però hem de seguir treballant per modernitzar-lo del tot. Hi ha algun departament que cal agilitar més, va massa lent a resoldre els seus expedients. I estem preparats per a culminar-ho el proper mandat. Els vuit anys de govern de coalició liderat per l’Entesa han transformat Esparreguera. Hem passat d’una apatia col·lectiva a un entusiasme que s’encomana. Ara Esparreguera existeix, som al mapa. La nostra vila gaudeix d’una reputació sense precedents, a la comarca i molt més enllà. Ens tenen com un mirall. Hem estat pioners, hem pres decisions valentes. Algunes incompreses inicialment i aplaudides després, fins i tot imitades a d’altres indrets: pacificació del trànsit, obligació del 35% d’habitatges de protecció oficial als barris de nova construcció, l’actualització del cadastre, zones blaves, la capitalitat cultural catalana, el reciclatge d’escombraries, la creació d’un consell municipal de la comunicació. Com que ens preocupa molt el medi ambient, hem garantit la conservació de boscos amenaçats per la voràgine constructora, hem plantat cara a les graveres, hem fet una planificació urbanística de progrés que garanteix la sostenibilitat d’Esparreguera, incorporant el parc natural de Montserrat al nostre terme municipal. Treballem units amb els pobles del voltant per fer realitat el parc rural de Montserrat, per promoure la pagesia i l’agricultura. La gent ens diu: “feu moltes coses”, i es refereixen a les tangibles, les que es veuen: ponts, l’aeri, millora de carrers, eliminació de barreres arquitectòniques, foment de la cultura... Però per a l’Entesa hi ha un valor encara més important: el de les accions invisibles, intangibles, que són essencials per assolir la cohesió de la vila. Fer política és fer pedagogia i en el nostre camí hem implantat conceptes morals –ètics- com escoltar la gent, dialogar, donar suport a les iniciatives de les entitats, dignificar el tracte a les persones. Procurem ser amables i governar tant pels que ens voten com pels que no. Hem implantat el treball en equip, la unitat d’acció i una colla de valors que difícilment es podran bandejar. Aquesta unitat d’acció ha estat en primer lloc amb tots els partits de govern i d’oposició i ha permès tirar endavant propostes vitals per a Esparreguera. Ordenances de convivència, de regulació de bars i discoteques a determinats carrers, el reglament de l’aigua, l’agenda 21 que marcarà el camí de la sostenibilitat a la vila, el consorci de la Passió. Tots junts hem treballat per dissenyar la nova biblioteca, el pont de la Plana o la concessió del servei d’escombraries, el contracte més important que té un ajuntament. Per assolir aquesta unitat d’acció hem incorporat els partits d’oposició a patronats sensibles com el de la residència de Can Comelles o als consells municipals. Govern i oposició treballem plegats per millorar la problemàtica del transport públic. També hem avançat en la participació ciutadana. Grups de treball participatiu han elaborat l’Agenda 21 i el pla jove. El Consell de la Vila es va reunir per elaborar el POUM, persones de tot tipus han participat a la taula de mobilitat, al consell de la comunicació, la cultura, la salut o la cooperació. Tanmateix hem fet curt i hem de rectificar. Per això, si tornem a governar, proposarem la creació d’un regidoria específica de participació i de barris. Si fer política és fer pedagogia, aquesta línia de treball ha generat implicació i aquesta línia és la que volem continuar. La política viu un gran desgast, els polítics tenim mala reputació i una vegada més l’arbre no deixa veure el bosc. Avui, sembla que els alcaldes i els regidors d’urbanisme s’estan omplint les butxaques amb requalificacions de zones agrícoles o forestals que reconverteixen en urbanitzables, converteixen els camps i els boscos en cases. En definitiva, fan “el pelotazo”. D’això se’n parla, i així ha de ser, als mitjans de comunicació, però dissortadament no hi surt mai el cas contrari: els ajuntaments, com el nostre, que requalifiquem al revés: d’urbanitzable a forestal, de cases a bosc. I això és l’agosarament que hem tingut la gent de l’Entesa i que evitarà la construcció de centenars de cases prevista feia anys a Can Roca o el Batlló. Jo diria que hem fet un POUM modèlic, hem tingut en compte al·legacions i suggeriments raonables, hem escoltat tothom. I al final hem optat per reduir el creixement d’Esparreguera, hem limitat, per exemple, l’alçada dels carrers del nucli de la vila. I per què? Perquè d’aquí a trenta anys els que vinguin darrere nostre no es trobin amb una vila col·lapsada, sense espais de lleure ni sabent on posar els cotxes. La nostra ideologia sostenible de veure el creixement també ens ha portat a afrontar la pacificació del trànsit, a base de passos elevats de vianants, bandes reductores de velocitat, rotondes, zones 30 i les de prioritat invertida, com l’Illa de vianants. Aquesta tasca de prevenció i de seguretat viària ja ha començat a donar resultats: els darrers dos anys no hi ha hagut cap vianant mort i s’ha reduït considerablement el nombre de ferits. Hem procurat aparcament i n’hem de crear més. Però -desenganyem-nos- la solució no serà ocupar els pocs espais lliures de què gaudim amb més cotxes que passen dies i dies aparcats sense moure’s del lloc. D’aquí a pocs mesos començarem un aparcament subterrani a Cal Vives i un altre a l’aire lliure al carrer de les Hortes. Però per ideologia, a banda d’ampliar l’aparcament, hem optat per potenciar l’anar a peu i el transport públic. Anem construint una àmplia xarxa de passos elevats, de carrers amb plataforma única, i traient barreres dels carrers per facilitar l’accessibilitat. Amb el camí escolar que s’anirà configurant les properes setmanes, la mainada podrà anar a escola caminant i els grans no hauran d’agafar sempre el cotxe. Per això tenim un transport públic urbà que serveix especialment els barris més allunyats, però que millorarem i desdoblarem, si el proper mandat governem. Hem d’explicar que només cal agafar el cotxe quan sigui estrictament necessari. Ens preocupava molt el mal estat del patrimoni històric. Aquests anys d’Entesa, anem recuperant els nostres símbols locals: el més emblemàtic, el campanar. El 1999 vam fer el manifest del campanar, aspiràvem a poder tornar a pujar-hi, com abans. I en qüestió de setmanes, serà un fet. Som a punt de començar la rehabilitació de la colònia Sedó, una de les colònies tèxtils més importants d’Espanya que els propers anys recuperarà tota la seva esplendor. Tot això és la llavor que estem plantant perquè d’aquí a uns anys la Passió, el campanar, la colònia Sedó i la ceràmica formin l’atractiu turístic esparreguerí. La Colònia Sedó és un exemple de com hem cercat de nou la unitat, la de totes les administracions públiques, la de l’estat, l’autonòmica i la local. Amb persistència hem aconseguit diners per a projectes que sols no hauríem pogut tirar endavant. La Generalitat i la Diputació ens han ajudat a restaurar l’església i el campanar de Santa Eulàlia. La Generalitat ens ha fet el pont del Torrent Mal, l’aeri i les escoles públiques que d’aquí a tres anys seran totes com noves de trinca. L’Estat ha fet la insonorització del barri Font, les dues rotondes i el tercer carril a l’entrada Sud (Flex). Però coordinar tres administracions alhora ha portat complicacions que no vam saber controlar prou bé. Segurament recordareu el caos circulatori del setembre de 2005 quan, al mateix temps, la Generalitat va tallar la carretera de Piera per enderrocar el pont del Torrent Mal i el Ministeri de Foment enllestia la rotonda de sota el cementiri. Memorable! En aquesta línia, perseguim per tercera vegada que la Generalitat inclogui el Mas d’en Gall en el pla de rehabilitació de barris, perquè és un barri en creixement que ens preocupa que no tingui prou serveis per molt que l’ajuntament hi inverteixi considerablement. Com dèiem fa un moment, la col·laboració amb altres administracions és feixuga. Vull posar dos exemples: a l’anterior programa electoral vam afirmar -convençuts- que aquest mandat que acabem la Generalitat hauria enllestit els col·lectors de recollida d’aigües residuals de Can Rial i el Mas d’en Gall. I que estaria definitivament ampliat el Parc Natural de Montserrat... I em fa l’efecte que el més calent és a l’aigüera. Per primera vegada s’ha fet a Espareguera una política juvenil conseqüent i estem reconstruint Cal Trempat perquè el jovent hi tingui un lloc per informar-se i reunir-s’hi. Hem d’incorporar els joves a la vida pública, perquè se sentin implicats i solidaris amb el progrés del seu poble. També hem treballat molt amb la gent gran, un sector cada vegada més actiu. Aquest any hem millorat considerablement el Centre Dual amb la construcció de dues sales polivalents que s’estan demostrant molt útils. Tanmateix, és ben cert que convé fer un pas més endavant, resoldre d’una vegada l’estretor del Centre Dual i crear un espai per al ball. La gent gran pot estar segura que els respondrem. L’Entesa fem costat a la gent. El cas de l’esfondrament del Pont de Magarola és una mostra de la lluita de David contra Goliat, però no ens pensem rendir. Quan han tancat l’empresa Elbasa hem fet costat als 200 treballadors i també hem fet les gestions que han calgut quan algun especulador ha desaparegut amb els diners dels qui havien comprat els pisos d’un edifici sencer. Podeu estar segurs que mantindrem aquesta línia. Parlant de diners, hem apujat els impostos, és ben cert, però perquè sense ingressos no hi ha serveis. L’Entesa som partidaris de pagar, però també de crear serveis de qualitat. La recollida selectiva n’és un exemple. Ja hem assolit el 50% del reciclatge, però amb les taxes pel servei, només ingressem la meitat del que costa. Per això necessitem recaptar, per fer front a molts serveis deficitaris que només podem mantenir amb els impostos. Exemple, l’atenció domiciliària i les telealarmes gratuïtes per a la gent gran, la residència de Can Comelles, les escoles bressol, el centre obert “La fulla” per a famílies amb problemes d’integració, el taller ocupacional per a persones discapacitades, l’espai nadó. I cada vegada els serveis deficitaris progressen més: el transport públic urbà, la neteja de carrers i places o el manteniment d’espais públics, l’arranjament de voreres, la neteja de grafittis, la conservació dels gronxadors, dels senyals de trànsit, del mobiliari públic o d’embornals i clavegueram. L’oficina d’atenció ciutadana que funciona des del setembre és un altre model de servei de qualitat que requereix molts diners. Un altre, la policia local, que aquests anys hem doblat en nombre i en mitjans i que estem ja construint-los la nova caserna. Aquest esforç econòmic que feu pagant impostos es tradueix després en la tranquil·litat de què gaudim, amb un índex de delinqüència per sota de la mitjana. I no podem oblidar que dels nostres impostos també se’n nodreix el foment de la cultura, que els darrers quatre anys ha viscut un progrés incomparable. Recordeu, sinó, el Festival de les Arts, el Gest, el Lola, la Capital de la Cultura Catalana, la Ciutat Pubilla de la Sardana que som a punt de cloure i el juny que ve la celebració d’Europassions, la trobada de passions europees. Tota aquesta llarga llista de fets i esdeveniments seria impossible sense els impostos, i els impostos ben administrats són una mostra de progrés. Tenim els comptes municipals sanejats o, dit d’una altra manera, tenim capacitat d’invertir, perquè ens podem endeutar raonablement. De cada 100 euros que l’ajuntament d’Esparreguera ingressa, n’ha de tornar 11, molt per sota de la mitjana de qualsevol família catalana que ha de destinar un 32% dels seus ingressos a pagar la hipoteca. Amb els serveis que donem i comparats amb altres poblacions del voltant, a Esparreguera tenim una bona relació qualitat de vida/impostos. Creiem que, en general, el govern liderat per l’Entesa fa una bona gestió, però no ens podem estar de reconèixer errors. Ens sap molt de greu com s’han allargat processos d’obra pública i els perjudicis que han provocat en comerciants i veïns. Procurarem que no es tornin a repetir experiències com les dels carrers del Bruc i Montserrat o de l’Illa de vianants. Una expressió que generalment exclamen els nouvinguts és que a Esparreguera s’hi troben bé. Diuen que és neta, endreçada, activa. I se senten orgullosos de ser-ne. Aquest sentiment d’orgull de ser d’Esparreguera es va escampant, la gent fa seva la Passió, el teatre, la ceràmica, els monuments, els carrers. Però sobretot els sedueix la vitalitat cultural, aquest potencial artístic que sobreeïx per tots cantons i la tasca d’una colla d’entitats en constant creixement. No podem oblidar l’energia del comerç que s’escampa com una taca d’oli pels carrers. I una dada interessant: a cada carrer que s’arranja, hi apareixen noves botigues, amb productes cada vegada més diversificats. A Esparreguera som grans emprenedors, cada any guanyem de llarg el concurs comarcal d’iniciatives empresarials, tant en nombre de candidats com de premiats. L’esport –el futbol, el futbol-sala i el bàsquet- també és un bon indicador del progrés d’Esparrreguera, aquests darrers anys. Els nostres equips han pujat de categoria i lluiten per fer un bon paper a la classificació. En aquesta línia els equipaments esportius municipals milloraran clarament aquests propers anys, la gespa al camp de futbol o l’ampliació del pavelló en son dues mostres. La nostra proposta per al proper mandat és la de la mà estesa, aspirem a continuar la línia del diàleg. Som partidaris d’un govern ben ampli, perquè l’experiència ens demostra que les coalicions ajuden a reflexionar i les decisions són més plurals i sòlides. No hi ha sectarisme. Tenim encara moltes coses per fer, il·lusió i entusiasme. Tenim projectes que els propers anys aniran agafant forma de veritat, com l’habitatge de protecció oficial. Aquests dies sentim a dir: aquest govern no ha fet cap habitatge de protecció oficial, però els que ho afirmen obliden que, gràcies a l’elaboració del POUM, ara hem pogut començar a treballar-hi i que d’aquí a un any ja s’estaran construint 150 habitatges de promoció pública al Camí Ral i a la Colònia Sedó. I tampoc no han dit que gràcies a la persistència de l’Entesa, els nous barris que es desenvolupin construiran pràcticament la meitat d’habitatges de protecció oficial, el 35%, més el 10% de propietat municipal. El proper mandat tindrem un tanatori a costat del cementiri, una caserna de la policia local, una nova biblioteca, el Centre de les Arts per a substituir l’actual escola de música i dansa... Serà un mandat de nous equipaments culturals i esportius. De ben segur que en vuit anys de govern hem sofert un desgast, ja sigui per decisions impopulars, per equivocacions o per haver mantingut el tipus, i tot això acaba passant factura electoral. Però creiem que, en general, hem fet bon govern i aquests dies ja comencem a comprovar que molta gent està contenta de com van les coses i volen la continuïtat d’un govern liderat per l’Entesa, la continuïtat del model de progrés que tan bons resultats està donant per a Esparreguera. En aquests vuit anys de govern hem assolit uns quants dels nostres propòsits: que siguem un referent comarcal, que tinguem una economia sanejada per invertir en nous equipaments i que la gent se senti orgullosa de ser d’Esparreguera. Sabem molt bé que quan un ajuntament dorm, el poble badalla, però que quan està despert, el poble es desvetlla. Els propers quatre anys hem de reblar el clau i per això soc de nou candidat. I no ho soc per ambició personal, sinó perquè el projecte de l’Entesa de transformar Esparreguera ha de continuar. El somni no s’ha acabat i l’esperança de progrés continua. Us agraeixo el vostre suport i us dic una vegada més que aquí em teniu, vostre per al que calgui. Visca Esparreguera! Esparreguera, 24 de març de 2007