Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 52056

Articles Què hem fet del 99 al 2003 - De com les utopies de l’Entesa es van fent realitat L’Entesa pel Progrés es va presentar a les eleccions municipals del 1999 amb un programa molt ambiciós. D’aquell programa, se n’ha acomplert més d’un setanta per cent i algunes de les utopies que s’hi plantejaven es van convertint en realitat: hem salvat la Colònia Cedó i el bosc de Can Roca, s’han posat les bases per a una democràcia participativa sòlida i estable i hem aconseguit que la justícia es vegi obligada a imputar antics alts càrrecs del Ministeri de Foment per l’esfondrament del Pont de Magarola. Hem salvat la Colònia Sedó Un dels objectius de l’Entesa era salvar la Colònia Sedó i gràcies als esforços del govern municipal ho hem aconseguit. L’Ajuntament d’Esparreguera, la Generalitat i el Govern Central han acordat de protegir i restaurar la històrica Colònia Sedó. L’oposició no ha donat mai cap suport en aquest projecte de rehabilitació del barri més emblemàtic de la vila. L’Institut Català del Sòl ha adquirit els edificis i terrenys de l’entorn i el Ministeri d’Educació i Cultura l’ha incorporat al Pla de Patrimoni Industrial per salvar i reconstruir béns industrials en perill de desaparèixer. La Colònia esdevindrà en sis anys un barri d’Esparreguera de gran interès turístic tant per la seva vessant històrica i cultural com també per la natural. La Colònia es restaurarà tal com era perquè la UNESCO la declari patrimoni de la humanitat. L’Ajuntament d’Esparreguera i l’Incasol han signat un conveni per construir-hi 150 habitatges de protecció oficial, la majoria de lloguer. El projecte i la selecció de persones que optin a un habitatge de lloguer el gestionaran conjuntament l’Ajuntament d’Esparreguera i la Generalitat. Els actuals estadants tindran el dret a comprar l’habitatge on viuen a preu del cost de les reformes i de la urbanització El projecte preveu rehabilitar els antics edificis i obrir el barri obrer al riu Llobregat a través del "Jardí de l’Amo", que esdevindrà un parc públic. També es restaurarà l’esglèsia per convertir-la en centre cívic i cultural, i el Museu de la Colònia, situat al polígon industrial, preveu ampliar les seves instal·lacions a la zona d’habitatges rehabilitada. La fàbrica tèxtil ubicada a la Colònia Sedó va ser fundada l’any 1846 i aviat es va convertir en la principal indústria del municipi i una de les més importants de Catalunya. Amb els anys es va anar ampliant amb maquinària més moderna, la coneguda resclosa del Cairat, habitatges per als treballadors i altres dependències (escola, església, teatre, botigues, dispensari, etc.), formant un recinte tancat que al principi del segle xx donava feina a 2.000 treballadors. Després de la Guerra Civil, la colònia va arribar al seu màxim creixement, però els anys 70 va patir la greu crisi del sector tèxtil i el 1980 la fàbrica va tancar quan hi treballaven uns 400 obrers. La gran zona industrial es va reconvertir en tallers i petites empreses i ara acull el Museu de la Colònia Sedó, dependent del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, on es pot entrar a la turbina gegant que fa un segle donava electricitat a la fàbrica i els habitatges. Hem impedit la construcció de cases a Can Roca El govern municipal liderat per l’Entesa va iniciar al principi del seu mandat la requalificació del bosc de Can Roca, a la falda de Montserrat, on el Pla General Urbanístic permetia construir tres-cents habitatges nous. Tota aquesta zona tornarà a ser forestal protegida i l’Ajuntament preveu incorporar els terrenys al Parc Natural de Montserrat per garantir-ne la conservació com a boscos públics i impedir que mai s’hi pugui edificar. La decisió de reclassificar Can Roca com a zona forestal no ha tingut mai el suport de l’oposició, que l’ha desqualificat per "utòpica" i ha obligat el govern a tirar endavant aquesta audaç decisió en solitari. Hem instituït la Democràcia Participativa L’Entesa ha aconseguit que el govern municipal constituís diferents organismes per garantir la participació de tothom en les grans decisions públiques. Una de les nostres utopies era establir les bases per passar d’una democràcia representativa –poder votar cada quatre anys- a una democràcia participativa on la gent, a més de votar, pugui formar part del procés de presa de decisions del govern municipal. A part del gran debat del Pla Estratègic Integral (PEI), en el qual van participar dues-centes cinquanta persones i vuitanta entitats, s'ha d'iniciar la revisió participativa del Pla General Urbanístic i del Pla d'Equipaments Culturals. Per garantir que aquest sistema participatiu sigui irreversible, s'han creat diferents consells consultius: cooperació, gent gran, sanitat, dels infants, de barris, etc. Entre ells destaquen el Consell General de la Vila, que debatrà els grans projectes municipals, i el Consell de la Comunicació, pioner a Espanya, que garanteix la independència i la pluralitat de Ràdio Esparreguera i altres futurs mitjans de comunicació municipals. Hem fet un esforç titànic per aclarir l'esfondrament del Pont de Magarola La pressió conjunta del batlle, Xavier Sitjà, de la família Sánchez Justo i de molts esparreguerins i esparreguerines ha fet donar un tomb de cent vuitanta graus a la instrucció de l'esfondrament del Pont de Magarola. El fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, després d'una entrevista amb el batlle i un germà dels dos nois morts el 10 de juny de 2000, va encarregar a un nou fiscal que interposés un recurs per variar les conclusions de simple falta que havia determinat la jutjessa instructora. Ara, gràcies als recursos presentats per la fiscalia, l'Ajuntament i la família, la jutjessa ha decidit que es tracta d'un delicte d'imprudència i hi ha imputat el director general de carreteres de l'època. El fiscal ha demostrat que el pont estava en mal estat i que els tècnics havien advertit dues vegades al Ministeri de Foment que calia fer-hi importants reparacions.