Inici

Notícies

Agenda

Grup Municipal

Resultats 2003/07

Documentació

Articles

Audio

Consultes

Links


Visites: 18812










ESPARREGUERA PRESENTA A LA LLEI DE BARRIS EL NOU PROJECTE DE MAS D´EN GALL

Mas d'en GallL´AJUNTAMENT D´ESPARREGUERA CONFIA A OBTENIR UN RESULTAT POSITIU EN LA SEVA DEMANDA PERQUÈ MAS D´EN GALL S´INCLOGUI AQUEST ANY EN LA LLEI DE BARRIS, DESPRÉS DE VEURE DURANT TRES ANYS CONSECUTIUS COM LA GENERALITAT DEIXAVA AQUEST BARRI ESPARREGUERÍ SENSE LES SUBVENCIONS DEMANADES.

07/05/08.- Segons el regidor d´Urbanisme d´Esparreguera, Iñaki Andrés, «les perspectives per aconseguir un resultat positiu després de les negatives anteriors són bones», ja que «s´ha treballat per solucionar els inconvenients de l´any passat», quan la Generalitat no va incloure el barri entre els subvencionats perquè va considerar que no reunia els requisits mínims, entre els quals figurava que el barri havia de ser majoritàriament en una zona de primera residència. Segons Andrés, «un cop es va produir la negativa de l´any passat l´Ajuntament es va reunir amb el departament d´Obres Públiques per trobar solucions», aplicades ja a la presentació d´enguany per tal de poder fer front a les remodelacions previstes al barri.

Així, la proposta esparreguerina per a la Llei de Barris ha reduït el volum de l´actuació prevista pràcticament en el 50%, i l´ha fixat en 6,8 milions d´euros, en clar contrast amb la presentada l´any passat, establerta en 14 milions d´euros, «una xifra molt superior a les propostes d´altres municipis que sí que van rebre el suport de la Generalitat», afegeix el regidor d´Urbanisme. Amb el nou projecte s´ha establert una situació «més realista», pel que «augmenten les possibilitats per superar les negatives que hem rebut fins ara».

A més de fixar un pressupost més «realista», l´Ajuntament ha suprimit del projecte presentat algunes actuacions que hi figuraven l´any passat, per tal d´«alleujar la despesa final». Entre aquestes actuacions figurarien la construcció dels dos col·lectors d´aigua que instal·larà l´Agència Catalana de l´Aigua, entre d´altres.
Un dels grans pols d´atracció del projecte és el del sector del Flamenc –punt intermedi entre Can Rial i Mas d´en Gall­, on l´Ajuntament vol construir pisos de protecció oficial. Amb aquests pisos, la idea del consistori és evitar el pensament que al barri hi predominin les cases unifamiliars per sobre dels pisos, un dels punts que van influir l´any passat en la decisió final de la Generalitat per no incloure Mas d´en Gall a la llista de barris subvencionats.

La presència de cases unifamiliars en gran nombre va ser un dels principals motius que va establir la Generalitat l´any passat per deixar fora de la llista definitiva Mas d´en Gall, tot i que des de l´Ajuntament es va argumentar que ja llavors el barri era de primera residència en més del 50% dels seus habitants.

L´optimisme que es respira al consistori esparreguerí sobre la possibilitat que en aquesta ocasió sí que s´aconseguiran les subvencions contrasta amb la frustració de les anteriors convocatòries. El 2005 el barri va ocupar finalment el número 42 de la llista de barris presentats, d´un total de 77, mentre que el 2006 va millorar els seus resultats per situar-se a la posició número 26 de 57 candidats.

Com s´ha apuntat, el decensís més gran va arribar l´any passat, quan va incomplir el requisit bàsic de ser un barri de primera residència i no va poder figurar a la llista final. El projecte del curs passat va establir un pressupost de més de 14 milions d´euros i buscava una subvenció propera al 50%, que és la xifra màxima a la qual es pot aspirar.

Article de Rubén Izquierdo publicat al diari comarcal 'Regió 7'



AQUÍ I A LA XINA

Xavier MillánARTICLE DE XAVIER MILLÁN PUBLICAT A LA REVISTA '777 COMUNICA'

05/05/08.- Certament, diu la dita que el nom no fa la cosa. I potser és veritat. Però no és menys cert que a ningú no li agrada que no el cridin pel seu nom. Així ho va demostrar Carod-Rovira en aquell famós programa de televisió on, després que un convidat l’anomenés José Luís, va respondre aïradament que el seu nom és Josep Lluís, “aquí i a la Xina Popular”. La Xina és tristament notícia aquests últims dies per la polèmica que genera la flama olímpica al seu pas per molts països (algú esperava una altra cosa després de la seva designació com a seu dels Jocs Olímpics?). Però no és d’aquest país oriental que us vull parlar sinó dels canvis de nom. M’explico.

En tot el consistori són pocs els que se saben el nom d’un dels grups polítics amb representació municipal: estem de pega i ningú no encerta a dir “Entesa”. Ningú no se sap aquest nom. Vaja, que no els surt. Que si algú diu “els d’Iniciativa”, que si un altre diu “els que manàveu”, el de més enllà anomena “els que manen a l’ombra” (jo preferiria el sol, que s’està més calent...), uns altres escriuen “ICV” al seu butlletí, algú altre crida “vosaltres, els comunistes”, i suma i segueix a veure qui és més original! Ai, las! Manca de memòria? Els grups municipals tenen problemes i necessiten un logopeda perquè no saben pronunciar correctament aquest estrany mot? Al•lèrgia als noms aliens? Jo al principi també m’ho preguntava i no entenia els motius d’aquest sobtat canvi de nom del meu grup, però fent funcionar la meva millor neurona he arribat a la conclusió que aquest sobtat canvi de nom és producte de la por. Aquests grups municipals que utilitzen el recurs del canvi de nom creuen que el fet de posar aquests noms a l’Entesa farà que la gent la identifiqui amb no se sap quin “mal lleig” que deuen portar al seu ADN les persones i agrupacions municipals d’Iniciativa. Vaig explicar-ho temps enrere i no m’estendré per no fer-me més pesat del necessari, però ICV és part de l’Entesa, és ben cert: però l’Entesa és més que això. Ha estat una coalició que ha aplegat diferents sensibilitats sota un mateix projecte i ha estat per això que ha esdevingut un dels grups polítics més importants a la vila durant els últims anys. Ho segueix sent, i treballem per a que ho sigui en el futur, perquè pensem que tenim moltes coses a fer per Esparreguera. I és clar, això cou i no agrada a segons qui. Que estiguin tranquils que, cas de donar-se algun canvi, els primers a assabentar-se seran ells.

Si ens poséssim a canviar noms, em sembla que més d’un dels grups sortiria força malparat, a banda que seria pràcticament impronunciable en molts casos... Algú s’imagina dir, per posar algun exemple: “el grup de l’alcalde del règim anterior” o bé “el grup democristià” o el grup d’Esquerra de... (bé, en aquest grup és més difícil de concretar perquè hi hauria fins a quatre possibilitats). Potser és ridícul tot plegat, oi? Cadascú té el nom que té i representa a qui representa. Mireu si és fàcil.

Per això val més riure que plorar i m’ho prenc amb bon humor. Tot i així, no vull deixar passar l’oportunitat de dir que l’Entesa és Entesa aquí i a la Xina Popular, com diu aquell. Tenim els nostres defectes i les nostres virtuts (dic jo que alguna devem tenir!) però som gent ben natural, sense additius ni presumptuositats: nosaltres no retoquem les fotos, som com som i no enganyem. Tenim conviccions i projecte propi, i hem fet moltes coses (agradin més o menys) i, sobretot, en volem fer moltes més.

Xavier Millán, regidor de l'Entesa



L’ACA ENCARREGA LES OBRES DELS NOUS COL•LECTORS DE MAS D’EN GALL I CAN RIAL

Can Rial des de la B-231L’INTENS TREBALL DURANT EL MANDAT ANTERIOR DE L’ENTESA DÓNA FINALMENT ELS FRUÏTS I ES RESOLDRÀ EL SANEJAMENT DELS DOS BARRIS.

21/04/08.- L’ACA, després de més de 7 anys de peticions i estudis tècnics encarregarà les obres dels nous col•lectors d’aigües residuals dels barris de Mas d’en Gall i Can Rial.

Els dos col•lectors recorreran els Torrents dels Ducs i el Torrent de Salt fins a connectar amb el col•lector principal d’Esparreguera (al Torrent Mal) que conduirà les aigües a l’estació depuradora d’Abrera per al seu tractament.

L’obra tindrà un cost aproximat d’1,5 milions d’euros, i serà finançada íntegrament pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. Els nous col•lectors resoldran definitivament el deficitari sanejament de Can Rial i Mas d’en Gall.

El Primer Tinent d’Alcalde, Iñaki Andrés, ha dit que “està molt satisfet perquè aquesta actuació molt reivindicada pels dos barris i defensada per l’Entesa durant els últims anys, aportarà un gran benefici ambiental i sanitari a Esparreguera”



L’ENTESA RESPON CONTUNDENTMENT LES INSINUACIONS DE GENT D’ESPARREGUERA SOBRE LES GRAVERES

Graveres a EsparregueraEL PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DE L’ENTESA, LLUÍS MORENO RECORDA A GENT D’ESPARREGUERA QUE EL POUM QUE TANT VA ATACAR, PROHIBEIX GRAVERES A TOT EL TERME MUNICIPAL

20/04/2008.- Lluís Moreno, en declaracions a Ràdio Esparreguera ha destacat la falta de rigor i coneixement que tenen alguns grups de l’oposició que volen fer demagògia amb les activitats extractives. Moreno ha citat les diferents actuacions fetes durant el mandat de l’Entesa, com:

• L’anàlisi jurídic i tècnic de les llicències que s’havien atorgat anys enrera,
• Dues suspensions de llicències, per poder estudiar solucions i evitar les seves ampliacions (el pla general de 1983, modificat el 1996, permetia instal•lar activitats extractives a la vila)
• Afrontar diferents contenciosos administratius per limitar la seva extensió i la prohibició
• Un Pla d’ordenació de graveres fet per la Universitat Politècnica
• El POUM, que prohibeix expressament activitats extractives a la vila.

Moreno ha lamentat que l’anàlisi que se’n pugui extreure de la documentació facilitada es limiti a observacions purament administratives i demana que els grups es reafirmin en una posició comuna: no modificar mai la prohibició d’instal•lar graveres a Esparreguera. El portaveu també ha manifestat la seva plena disposició a discutir les diferents fórmules que es proposin si ens porten a resoldre les actuals activitats



L’AJUNTAMENT D’ESPARREGUERA I L’INCASOL ACORDEN LA PORTADA D’AIGÜES A LA COLÒNIA SEDÓ

Iñaki AndrésIÑAKI ANDRÉS, PRIMER TINENT D’ALCALDE D’URBANISME I HABITATGE EXPRESSA LA SEVA SATISFACCIÓ “PERQUÈ ÉS UN PAS MÉS EN LA REHABILITACIÓ DE LA COLÒNIA”

18/04/08.- El Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera ha aprovat el conveni entre l’Ajuntament i l’INCASOL per portar aigua al barri de la Colònia Sedó, iniciant-se d’aquesta manera el procés d’urbanització que la rehabilitarà.

L’obra d’un cost de 365.999’48 euros es finançarà per part de l’INCASOL (247.555,67 euros) i la Companyia Aigües Esparreguera Vidal (118.443,80 euros)

El Primer Tinent d’Alcalde, Iñaki Andrés ha declarat “que l’obra farà visible els primers treballs d’urbanització de la Colònia, i que per això és vital, primer assegurar l’abastament d’aigua”. “Un aigua, -continuava el Regidor d’Urbanisme- que millorarà radicalment la seva qualitat des del punt de vista sanitari i de la quantitat (segons la demanda del barri)”

OBRA EMBLEMÀTICA DE L'ENTESA

L’Entesa del Progrés, a través del seu portaveu, Lluís Moreno, ha declarat que “és una obra molt important per a Esparreguera, tant pel que fa a la protecció del nostre patrimoni històric, com pel fet que posarà a disposició d’Esparreguera més de 250 habitatges protegits”. “És innegable -continuava el portaveu de l’Entesa- que aquesta acció de govern es deu a un treball de consens interadministratiu entre l’Ajuntament d’Esparreguera, el Govern estatal i la Generalitat i en aquest sentit l’Entesa ha estat fonamental per a la propera restauració”

El Ple del mes de maig s’aprovarà el Pla que desenvoluparà i rehabilitarà la Colònia Sedó.


Notícies

10/04/2008 - XAVIER MILLÁN OPINA SOBRE LA POLÈMICA QUE ENVOLTA L’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA I DANSA
En l’últim espai d’opinió, en aquest mateix programa, finalitzava la meva exposició demanant que els crits deixessin pas al diàleg. Parlant, com va di ...més...

08/04/2008 - LA REGIDORIA DE JOVENTUT INICIA EL PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL NOU PLA JOVE 2008-2011
La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament d’Esparreguera ha engegat el procés d’elaboració del nou Pla Jove 2008-2011. Aquest document es redactarà dur ...més...

05/04/2008 - IÑAKI ANDRÉS REFLEXIONA SOBRE LA SEQUERA A RÀDIO ESPARREGUERA
L’aigua és alhora un tema d’actualitat i de reflexió contínua. Estem preocupats per l’aigua. Patim la pitjor sequera de les últimes dècades. Uns exemp ...més...