Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 41635

LA REGIDORA DE JOVENTUT ASSISTEIX A LA TROBADA DEL PLA NACIONAL DE JOVENTUT L’AJUNTAMENT D’ESPARREGUEA SERÀ PRESENT A LA DEVOLUCIÓ DEL PROCÉS DE CONSULTA SOBRE EL NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT 2010-2020 REALITZADA PEL GOVERN. 26/02/10.- Margot Matas, regidora de joventut i membre del grup municipal de l’Entesa, serà present a Manresa el proper dissabte 28 de març, on es realitzarà una trobada organitzada per la Secretaria de Joventut. A la jornada de treball assistiran representants polítics i tècnics d’ajuntaments, consells comarcals i de les coordinacions territorials de Joventut. Aquest fòrum servirà per donar a conèixer els resultats dels estudis realitzats lligats a l’avaluació de l’actual Pla Nacional de Joventut 2000-2010 i per fer un trasllat als governs locals i al moviment associatiu juvenil del resultat del procés de consulta per l’elaboració del nou Pla Nacional. Aquest document serà la base sobre la qual hauran de treballar els municipis en el desenvolupament de les seves polítiques de joventut: el Pla definirà quines són les línies discursives, quins temes són prioritaris a nivell de país i quins instruments són necessaris per a executar les accions. L’ajuntament d’Esparreguera ja va participar en el procés de recollida de dades al territori amb una enquesta realitzada als municipis catalans per avaluar el Pla Nacional i ara també tindrà oportunitat de compartir els resultats amb altres ens locals. Esparreguera forma part dels més de 600 ajuntaments que tenen un pla local de joventut (Pla jove 2008-2011). El pla local va comptar amb la participació de tècnics locals, associacions i persones joves. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònica entesa@entesa.net Comparteix IMMIGRACIÓ I RESPONSABILITAT POLÍTICA, DESPRÉS DE VIC 12/02/2010.- En les últimes setmanes tothom ha volgut opinar i parlar sobre un tema que ha obert molts debats i que, per desgràcia, no n’ha tancat cap: la proposta de l’Ajuntament de Vic d’impedir l’empadronament de les persones estrangeres sense regularització a l’Estat (altrament dites immigrants sense papers). Malauradament, el resum de la qüestió podria recollir-se en la dita “molt soroll per no res”. Però certament el soroll ha estat a voltes tan summament exagerat, sovint (mal)intencionat, que mereix que li apropem l’orella per sentir els matisos. M’agradaria deixar clar que faré una aproximació al fet que ens ocupa des del coneixement de causa (això sí, un coneixement també molt intencionat i deliberadament esquerranós). Des de l’any 2000 he estat treballant en projectes vinculats a la joventut i la immigració, inclòs el meu pas per l’Ajuntament durant el període 2003-2009. Per aquells que pensin que aquest fet m’inhabilita per a donar una opinió ponderada i mesurada, efectivament tenen raó, la meva exposició serà molt militant. Si aquest fet us incomoda us convido a deixar de llegir en aquest punt. Tot i això, vagi per endavant que la meva postura no m’impedeix presentar arguments raonats. Seria injust començar aquestes línies sense reconèixer la tasca que, en matèria d’immigració, realitzen els ens locals de Catalunya i en particular els seus ajuntaments. La legislació vigent (tant la llei 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, com l’Estatut d’Autonomia de Catalunya) dóna als ajuntaments una especial responsabilitat en promoure la integració social de les persones immigrades. En la mesura de les seves competències, els ajuntaments tenen un paper important per garantir l’accés efectiu a molts drets i llibertats (assistència social, educació infantil, habitatge, reagrupament familiar) i en cap moment la llei no preveu cap tipus de compensació pels costos que el creixement de la immigració comporta als municipis on es dóna més aquest fenomen. És comprensible que hi hagi ajuntaments que tinguin una situació complexa a l’hora de gestionar aquestes dinàmiques i que es plantegin actuacions per a garantir l’assistència a la ciutadania, però ja no és tan comprensible que aquestes actuacions passin per negar drets. Un d’aquests drets també és l’empadronament i, tal com figura a la Llei de Bases de Règim Local, no hi ha cap mena de base legal per a impedir-lo a persones que el sol•licitin, per estrangeres que siguin. La proposta de l’ajuntament de Vic i les reaccions que ha generat han posat de manifest una sèrie de qüestions no resoltes en relació a la immigració a Catalunya que, probablement, es podrien haver discutit d’una forma més serena –que no vol dir menys rigorosa- i més constructiva. Anem a pams. La voluntat del govern de Vic ha posat de manifest, en primer lloc, que el seu ajuntament està superat per la situació. És cert que la immigració ha pogut generar situacions problemàtiques però una vila que havia estat treballant raonablement bé en la gestió del fenomen, de forma sobtada reconeix obertament la seva incapacitat. El fet de no empadronar estrangers sense papers ha generat un debat enverinat i no ha contribuït en res a una solució de la situació: a Vic continuen existint persones que necessiten serveis que cal cobrir, ciutadans nascuts aquí i a fora, amb papers i sense, vigatans tots. És cert que la situació depassa la seva única responsabilitat però si l’administració local necessitava ajuda hi ha altres fórmules que no passen necessàriament per la insubmissió a la llei, sobretot si es tracta de retallar drets a una part de la població. Però a més, si a la població existeix un grup municipal obertament racista, la incapacitat es torna temeritat i irresponsabilitat política. Només l’electoralisme –o el surrealisme pels ben intencionats- pot explicar que es vulgui adoptar el posicionament de Plataforma per Catalunya de no empadronar estrangers sense papers. El problema no és tant que hi hagi posicions polítiques en pro de l’exclusió sinó que aquestes siguin assumides pels partits polítics democràtics –tal i com està passant també a Europa, tant a la dreta com a l’esquerra de l’espectre polític-. La solució a situacions com les de Vic hauria de passar per l’atribució de més recursos als municipis adreçats a enfortir les polítiques socials i per a fer efectius els drets i deures que ara es troben en entredit en molts casos. La reforma de la Llei d’Estrangeria (aquella llei proposada pel PP i acceptada amb aquiescència per PSOE i CIU), restrictiva fins a l’absurd quan es tracta d’accedir a la residència i el treball, ja que posa en un bucle absurd i sense final a les persones que no poden tenir residència sense treball ni treball sense residència. Per a cercar solucions les institucions també s’han dotat d’eines com el Pacte Nacional per a la Immigració que, a més, reconeix al seu punt 110 la importància de l’empadronament per garantir la integració de les persones immigrades. El capítol de les reaccions, al meu parer, va ratllar el patetisme. Si bé és cert que els partits polítics en general van fer una rebuda prudent de les propostes de Vic, alguns dels seus màxims dirigents exposaven que “ja era hora de parlar d’immigració sense embuts” o bé que “calia deixar de ser políticament correctes al voltant de la immigració”. La prudència poc a poc es va tornar en justificació de la decisió de l’ajuntament vigatà. Cap direcció dels partits membres del govern de Vic (CiU, PSC i Esquerra) han qüestionat formalment els seus regidors per una més que discutible actuació. No calia criminalitzar ningú però tampoc no feia falta acceptar que la “no solució” proposada des de Vic era una forma d’obrir un debat sobre la situació. En un punt de demagògia més refinada es va situar el president Zapatero, que va fer una colpidora declaració dient que sota la seva presidència ningú no seria exclòs pels tripijocs d’un ajuntament, mentre ell i el seu partit manté una Llei d’Estrangeria excloent i no dota de recursos els ajuntaments per a una gestió eficient de la immigració. Han estat pocs els que, més enllà d’entendre una situació complexa –crec que això no ho nega ningú-, han rebutjat de ple la proposta del govern de Vic per il•legal, inútil i desproporcionada. Lamentablement, des de l’esquerra institucional aquesta posició només l’han defensat ICV i EUiA, i alguns membres d’altres partits a títol més aviat individual. En aquest punt m’agradaria destacar la postura del Secretari d’Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós –d’ERC- (responsable de les polítiques d’immigració del Govern) que va declarar, també sense embuts, que no empadronar anava contra tot sentit comú i contra la legislació vigent. Malauradament, la direcció del seu partit i molts dels seus companys no han estat a l’alçada. En el difícil exercici de treure conclusions en positiu de tot plegat, podem intentar fer alguna aportació que eviti situar la immigració, de manera ineludible, com un problema. En aquest sentit el primer que podem fer és reconèixer la complexitat del fenomen i que com a tal pot provocar problemes, però pot no provocar-los. Sovint ens avancem al conflicte, sovint atribuïm a la immigració els problemes que pot generar (alguns reals, alguns ficticis). Per exemple, un percentatge d’immigració “elevat” pot esdevenir un problema en un context de manca de recursos socials i d’infraestructures, però pot no ser-ho si hi ha una inversió en polítiques socials adequada, que beneficiï a nadius i estrangers. La segona conclusió que podem treure és que gestionar responsablement allò que es fa, allò que es diu i com es diu al voltant de la immigració passa, de forma necessària, per no fer un debat electoralista. En aquest sentit, des de la política caldria pensar menys en la urna i deixar-se aconsellar una mica per experts. La prudència no és necessàriament inacció, tal i com diuen aquells que “volen parlar sense embuts sobre la immigració”, sinó que és una condició per actuar de forma responsable (per no exaltar encara més els que ja ho estan i per no espantar els que encara confien en les institucions). Per últim, a tots nivells és evident que cal enfortir els serveis públics, especialment els de proximitat vinculats a l’administració local. Aquí els ajuntaments poden fer el que poden fer en aquests moments de vaques magres –ja és molt mantenir els actuals serveis en la conjuntura econòmica que tenim al país-. Cal reclamar a les administracions superiors (Generalitat i Estat) que no obviïn les seves responsabilitats i que donin suport als ens locals per resoldre les situacions que els superen. Paral•lelament, els ajuntaments també han de impulsar els plans d’acollida –tal i com s’ha elaborat a Esparreguera- per treballar per la inclusió amb les eines que tenim. Els possibles problemes els hem de poder resoldre com ho faríem amb qualsevol altra situació: responsabilitat i criteri per generar confiança i solucions, malgrat sigui difícil. Xavier Millán i Cañamares Comparteix L’ENTESA RECOLZA LA CREACIÓ D’UNES BASES PER A L’ATORGAMENT DE SUBVENCIONS A LES ENTITATS IÑAKI ANDRÉS: "ESPARREGUERA ÉS UN REFERENT CULTURAL GRÀCIES AL TREBALL DE L'AJUNTAMENT I DE LES ENTITATS”. 31/01/2010.- El Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera va aprovar, a la sessió ordinària corresponent al mes de gener, una moció de suport a l’aprovació d’unes bases per a l’atorgament de subvencions a les entitats culturals de la Vila. L’Entesa pel Progrés va donar recolzament a la moció presentada pel grup municipal republicà, i va ser aprovada per unanimitat. Amb l’arribada de l’Entesa al govern, l’any 1999, es va reforçar el recolzament institucional a les entitats de la vila, amb mesures com ara la creació de la Regidoria de Participació i el foment de la paticipació ciutadana, l’increment de les subvencions a les entitats o la creació de la Fira d’Entitats. En aquest sentit, el portaveu de l’Entesa Iñaki Andrés ha manifestat que "mai les entitats culturals van tenir tan suport de l'Ajuntament com en el mandat de l'Entesa" i ha afegit que "Esparreguera és un referent cultural gràcies al treball de l'Ajuntament i de les entitats”. Anteriorment, l’any 2002 es va aprovar un primer reglament de subvencions i ja durant el, mandat 2003-2007, es van aprovar unes bases per regular les subvencions adreçades a les entitats i grups juvenils i a les entitats que promouen projectes de cooperació. les quals van ser impulsades per les regidories de Joventut i de Cooperació i encara són vigents. La situació econòmica general ha empitjorat amb la crisi, i això s’ha reflexat als comptes municipals. Per aquest motiu resulta necessari adoptar una nova regulació que reforci la transparència, el rigor i objectivitat, i que faciliti al govern la seva tasca de suport al teixit associatiu de la vila. Així doncs, des de l’Entesa donem ple recolzament a aquesta proposta. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònica entesa@entesa.net Comparteix EL PLE DE L’AJUNTAMENT APROVA LA MOCIÓ DE SUPORT A LA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA L’ENTESA PEL PROGRÉS VA DONAR LLIBERAT DE VOT ALS SEUS REGIDORS. 26/01/10.- El Ple de l’Ajuntament d’Esparreguera va aprovar, a la sessió ordinària corresponent al mes de gener, una moció de suport a la consulta popular sobre la independència de Catalunya proposada per la moviment ciutadà Esparreguera Decideix. L’Entesa pel Progrés va optar per donar llibertat de vot als seus regidors, atès que el grup és format per persones de diverses sensibilitats en aquesta matèria. Així, mentre 3 regidors van optar pel vot favorable a la moció, els altres dos van preferir abstenir-se. Tot i que aquests últims recolzen plenament la possibilitat de dur a teme una consulta popular, el fet de la seva abstenció respon a la manca d’altres opcions a la consulta, com ara l’aprofundiment estatutari o bé l’alternativa federalista, les quals també representen l’interès d’un alt percentatge de la població catalana. La moció va ser aprovada per majoria simple i va comptar amb el recolçament dels 3 regidors de l’Entesa i dels regidors dels grups municipals d’ERC, CIU, Gd’E i AIESPA; mentre que els representats del PSC i PP es van abstenir. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça electrònica entesa@entesa.net Comparteix EL GOVERN DÓNA A ESPARREGUERA UNA PRÒRROGA PER A LES OBRES A MAS D´EN GALL L'AJUNTAMENT GARANTEIX L'EXECUCIÓ AL 100% DE LES OBRES PREVISTES. LES NEGOCIACIONS PER ADQUIRIR L'ESPAI DE CAN CARDÚS ESTAN FENT QUE S'ENDARREREIXI EL PROJECTE. 20/01/10.- El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Esparreguera, Iñaki Andrés, ha assegurat que l'Ajuntament disposarà d'una pròrroga d'almenys un any per fer les inversions previstes en la Llei de barris a Mas d'en Gall. Tot i que les actuacions han de durar fins al 2012, el consistori ja sap segur que necessitarà una pròrroga, perquè "hi ha retards en algunes de les inversions més importants, com la de Can Cardús", on és previst fer un centre cívic i una pista polivalent d'esports coberta. En aquest cas, Andrés ha explicat que "es requereix una compra de terrenys, amb diners que preveu la mateixa Llei de barris, però de moment encara estem en negociacions amb els propietaris, que són del barri mateix. La compra s'està allargant més del que s'havia previst, per això tot el projecte s'està demorant". També s'allargarà, encara que no tant, la renovació del clavegueram. Sobre aquesta qüestió, Andrés subratlla que "ja s'ha fet una anàlisi de quines són les necessitats al barri, durant aquest any tindrem la possibilitat d'encarregar el projecte i, posteriorment, començar a executar les obres". Andrés es va reunir amb representants del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, d'on va sortir el compromís de poder perllongar el termini d'execució de les obres, que teòricament finalitza el 2012. Tot i tenir la garantia d'ampliar els terminis, la pròrroga s'haurà de demanar de manera oficial un cop s'hagi acabat el període d'execució previst al principi. El regidor d'Urbanisme afirma que "és un tema molt comú a tot Catalunya, en molts llocs s'han trobat que, per uns motius o uns altres, ha estat impossible complir el pla previst, per això han aprofitat la pròrroga". "Cal subratllar que no es tracta d'una cancel·lació temporal de cap projecte, no s'ajornaran ni deixaran de fer, es durà a terme encara que no sigui dintre el termini previst inicialment", ha argumentat Andrés, amb la qual cosa "no hi ha risc de perdre els ajuts previstos". Així doncs, el consistori garanteix l'execució al 100% de les obres previstes, fet que darrerament havia estat posat en dubte per alguns dels partits de l'oposició. El cost total de les obres, projectades dins la Llei de barris, representa una inversió de 4 milions d'euros. La meitat de la inversió és subvencionada per la Generalitat, mentre que l'altra meitat l'ha d'assumir el consistori. Mas d'en Gall és un barri situat a 3 km del centre de la ciutat d'Esparreguera, on viuen unes 1.900 persones. D'altra banda, l'Ajuntament d'Esparreguera està enllestint les obres que vol incloure en el fons d'inversió estatal del 2010. "Tenim diverses idees, però encara hem d'acabar de fer quadrar les inversions", ha afirmat Andrés, que també ha assegurat que en la sessió plenària d'aquest mes de gener, que ha de tenir lloc dijous, es faran públics aquests projectes i es passaran a aprovació del ple. Roger Vives. Regió 7 Comparteix Notícies 24/01/2010 - HA MORT XAVIER DUQUE SEGURA, REGIDOR DE L'AJUNTAMENT D'ESPARREGUERA Ens ha deixat en Xavier Duque Segura, regidor de l'Ajuntament d'Esparreguera pel PSC. Des de l'Entesa pel Progrés volem donar el nostre condol a la fa ...més... 18/01/2010 - L’ENTESA ES FELICITA PEL DESCENS DE LA SINISTRALITAT A LES VIES URBANES D’ESPARREGUERA L’Entesa pel Progrés ha rebut aquesta setmana amb satisfacció les dades de sinistralitat a les vies del municipi i que rebel·len un important descens ...més... 15/01/2010 - NOTA INFORMATIVA DE L'ENTESA PEL PROGRÉS SOBRE LA SITUACIÓ DEL POUM D’ESPARREGUERA L’Entesa pel Progrés d’Esparreguera davant de la situació i de les opinions sorgides arran de les sentències sobre el POUM MANIFESTA: 1. ...més...