| Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 52201 |
Notícies SETMANA DE LA MOBILITAT SEGURA I SOSTENIBLE: PER UNA NOVA CULTURA DE LA MOBILITAT Si alguna aspecte destacable té la Setmana de la Mobilitat és la de compartir i socialitzar una profunda reflexió des de la intel•ligència de la sostenibilitat. No es tracta només d’una celebració festiva i programada de tardor; ni el dia de la bicicleta, ni tan sols el dia sense cotxes, estem parlant d’una essència al bellmig de la consciència: la necessitat d’un canvi cultural que contribueixi a una real transformació dels antics principis de la mobilitat basats en el vehicle privat, els quilòmetres infinits d’autovies i els combustibles fòssils no renovables, cap a una manera de moure’ns sostenible, segura, pública i impulsora de la modernització ecològica. Reduir les emissions contaminats a l’atmosfera i minorar els efectes del canvi climàtic, millorar la qualitat de l’aire, la sinistralitat, disminuir la contaminació acústica per a crear un entorn urbà saludable i recuperar els carrers com a espais de convivència promovent la utilització eficient dels recursos energètics, és un repte quotidià individual i col•lectiu que ha d’afavorir una revolució sociambiental. ICV, a través de les actuacions del Departament de Medi Ambient i Habitatge, se suma a la reflexió de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, des de la raó, els fets i l’acció, i vol ressaltar algunes actuacions que han de contribuir a la consolidació de la Nova Cultura de la Mobilitat, com a dret ciutadà. En aquest sentit proposem:• Els desplaçaments a peu per a que l’espai urbà sigui per a les persones, per a la quotidianitat, la socialització i les relacions interpersonals. Es tracta d’incrementar la superfície viària dedicada als vianants amb la peatonalització dels carrers, eixamplant les voreres, creant illes de vianants. Mesures que procurin itineraris coherents i segurs per a tothom, que millorin l’accessibilitat i suprimeixin barreres arquitectòniques. • Realitzar un ús més racional i eficient del cotxe. Fomentar el vehicle compartit i el carsharing, així com l’aparcament compartit per a millorar el rendiment dels espais d’aparcament privat. Ampliar la xarxa d’aparcaments disuassoris a les estacions de tren, metro o tramvia per a fomentar la intermodalitat i un ús eficient del vehicle privat, alhora realitzant campanyes informatives sobre l’ús responsable del cotxe i de la moto. • Actuar sobre la xarxa viària i la circulació. A banda, cal gestionar i planificar les infraestructures de manera coordinada i integrada per a reduir les inversions ineficients i promoure les que reforcin la nova cultura de la sostenibilitat: tren-tramvia-bus-xarxa de bicicletes. Cal millorar l’articulació entre la política territorial i les de transport i comunicacions, i tractar de forma adequada la xarxa viària per a moderar el trànsit, reduir la velocitat i millorar la seguretat viària. Tanmateix s’han d’aplicar les noves tecnologies telemàtiques i sistemes de gestió del trànsit per afavorir els objectius d’enfortiment de la sostenibilitat i fomentar la creació de centres de control de la mobilitat. Una de les mesures per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis de la Regió Metropolitana: la prohibició d’anar a més de 80 Km, ha donat els seus primers fruïts positius, la disminució de la sinistralitat i de la victimització a les nostres carreteres. • Promoure el transport públic col•lectiu. Aquest ha de poder competir amb la percepció de qualitat que tenen els usuaris i usuàries del vehicle privat. S’ha de donar prioritat al transport públic en superfície; protegir i crear nous carrils bus; continuar adaptant amb el servei a les persones amb mobilitat reduïda; impulsar la renovació del parc mòbil de transport i que aquest usi combustibles amb menys components contaminants; fomentar la connexió amb els polígons industrials, centres comercials i d’oci amb transport públic i adaptar els horaris, freqüència i itineraris dels autobusos a les necessitats dels treballadors i treballadores així com a les dones per a garantir, alhora la conciliació familiar-laboral i finalment promoure l’aparcament del cotxe amb disponibilitat d’accés a un mitjà de transport col•lectiu (park and ride). • Potenciar la bicicleta. És important fomentar l’ús de la bicicleta com a vehicle urbà com l’ampliació de carrils bici, instal•lació d’aparcaments i millorant la senyalització de les vies per a les bicicletes i incorporar-les al parc mòbil de vehicles dels diferents serveis de l’Administració. • Millorar la qualitat ambiental urbana. Cal millorar el control de les emissions contaminants relacionades amb el trànsit. Una altra mesura és millorar el control de la contaminació acústica produïda pel trànsit i augmentar el control de les infraccions en matèria d’emissions contaminats i de soroll produïdes pels vehicles. Alhora, és important asfaltar amb paviment sonoreductor i aplicar mesures antisoroll per a minimitzar els efectes sobre els vianants i la població que viu als carrers més sorolloses i fomentar la investigació i l’ús de vehicles impulsats amb fonts d’energia renovables. • Planificar i gestionar la mobilitat urbana. Cal estudiar la vialitat local i supramunicipal i elaborar plans de mobilitat que contribueixin a reordenar la xarxa bàsica a partir de criteris de mobilitat sostenible. S’ha d’incorporar la mobilitat i l’accessibilitat a les ordenances municipals i promoure l’elaboració de pactes per a la mobilitat local i metropolitana. • Educar en la Nova Cultura de la Mobilitat. Impulsar l’educació de la mobilitat de nens i nenes per a que coneguin els riscos associats al model de mobilitat actual. Realitzar campanyes de seguretat viària, canviar progressivament l’actitud individual vers els hàbits de mobilitat per a assolir un ús racional del vehicle privat i fomentar la utilització del transport públic. • Incidir en la seguretat viària. Millorar la seguretat vial dels vianants. Valorar la variable mobilitat in itinere i l’accessibilitat al centres de treball com un factor de risc laboral • Treballar per a una ordenació del territori i planificació urbanística. Incorporar la política de transport en l’ordenació territorial i a la planificació urbanística; fomentar la diversitat d’usos a l’espai urbà –àrees multifuncionals- i incorporar els plans de mobilitat en el disseny dels polígons industrials i centres multiserveis per afavorir l’ús del transport públic i altres mitjans de transport alternatius al vehicle privat. • Noves polítiques per al transport de mercaderies. És important millorar la mobilitat d’aquests vehicles, per a millorar la fluïdesa del trànsit. Alhora, és necessari promoure la intermodalitat per al transport de mercaderies, fomentar el transport ferroviari. • Valorar els costos socials i ambientals del transport. Es tracta d’internalitzar els beneficis socials i econòmics derivats de la mobilitat sostenible dels treballadors i treballadores en el balanç comptable de les empreses i exigir la incorporació del cost del transport en el cost de la urbanització. • Tenir en compte la mobilitat dels treballadors i treballadores. S’ha d’implicar a les empreses en l’elaboració de la mobilitat dels treballadors i treballadores; potenciar el transport col•lectiu d’empresa. Crear la figura del “gestor de la mobilitat” a les grans empreses i als polígons industrials per a que contribueixi a millorar l’accés dels treballadors i treballadores a mitjans o sistemes de transport sostenible; estudiar les relacions de cooperació entre empreses per a reduir la mobilitat obligada en vehicle privat i reduir el nombre d’accidents; incorporar l’accessibilitat als centres de treball en les estratègies d’actuació i negociació col•lectiva i implicar-se en l’elaboració de plans de gestió de la mobilitat dels treballadors i treballadores i en l’assumpció d’una part dels costos socials, econòmics i ambientals de les polítiques d’externalització de la producció. Lluis Moreno i Campón |