Inici Notícies Agenda Grup Municipal Resultats 2003/07 Documentació Articles Audio Consultes Links Visites: 52045

Notícies DE GRAVERES I AMNÈSIES Comença a ser recorrent que durant els plens municipals el bloc polític de l'oposició demani explicacions sobre les graveres de la nostra vila. Advertiments, insinuacions, invocacions, i per acabar: criminalització de l'Entesa per no haver tancat les graveres. El seu cinisme arriba tan lluny que, se'ns acusa de falta de sensibilitat ecologista, apatia i inactivitat. Aquests són els eslògans més reproduïts per l’oposició, especialment pels partits acabats d’arribar a la representació democràtica en aquesta última legislatura. Sense ànim d’alliçonar ningú, els integrants d'altres partits de CiU i ERC que han estat fins fa quatre dies al govern municipal amb l'Entesa- haurien de temperar les seves crítiques. Potser, ERC i CiU pensen que des del present es pot renunciar al passat més recent, distanciar-se de la seva pròpia gestió i alhora rebutjar-la. Deuen pensar que la gestió del govern la fan persones alienes a les formacions polítiques i que les bones i males herències depenen de la ubicació política actual, en el cas que ens ocupa: l'oposició. És a dir tot allò positiu del passat és gràcies al tripartit, el més negatiu, culpa de l'Entesa. No és gens difícil fer política així, des de l'amnèsia, la suficiència i el discurs electoralista. Des de l’Entesa volem fer una crida, en particular a CiU i ERC, a la unitat d’acció en temes com el que ens ocupa: construint alternatives sòlides, rigoroses i viables a nivell de tot el consistori. Com ja es va fer en el seu dia. Però, per fer memòria als nouvinguts, també volem donar una resposta contundent sobre on s’ha situat cadascú al llarg de la “història de les graveres” per desmentir algunes visions, com a mínim amnèsiques, sobre el tema. Així doncs, quin ha estat el recorregut de la lluita en contra de les graveres? L'any 1996 i el 1999 des de l'oposició, ICV vam demanar explicacions al govern del PSC sobre la proliferació de les graveres a la vila. Érem els únics que ens preocupàrem d'aquest problema, que ens implicàrem en aquest combat. Ningú no recorda que els que avui són a l'oposició ens aplaudissin, ni ens secundessin, tampoc s’hi van sumar. Llavors, les ferides obertes al nostre territori no devien ser prioritàries. Cap ni un dels partits que avui demonitzen la gestió urbanística i ambiental van ser, en aquells dies, activistes defensors del territori. La resposta en aquella època va ser la de fugir d'estudi, però no vam obtenir cap tipus de justificació ni esperances que el govern –del PSC- d'aquell moment tingués interès ni intenció d'afrontar aquest debat. Poc després, els programes electorals de l'Entesa van prioritzar acabar amb les graveres i un cop al govern vam iniciar diferents estratègies per suspendre les activitats extractives i tancar-les. Tampoc aquí vam trobar complicitats. També aquí vam estar sols. Diferents informes i estudis, visites, inspeccions, confrontacions amb els explotadors, però cap escletxa jurídica per ordenar el tancament. Totes disposaven de llicència municipal per exercir l'activitat. Tots els assessoraments concloïen què una acció de tancament produiria responsabilitat patrimonial. A banda de la nostra particular lluita: aturant la construcció d'un planta de tractament de graves, evitant el creixement de la gravera de la zona esportiva o pleitejant per evitar l'obertura d'una altra a Can Claramunt, cal dir també que mai vam comptar amb la col•laboració de la Generalitat, que considerava i considera que són activitats estratègiques per a Catalunya. Un cop més sols, fins que va arribar una possible solució: el POUM. Els que vam participar en l'elaboració del pla urbanístic: Entesa, ERC i CiU sabem les dificultats que vam tenir per incloure una disposició que marcava un límit temporal de totes les graveres, independentment d'allò que deien les llicències municipals atorgades i de l'autorització de Mines que ambiguament definien els terminis fins exhauriment del recurs, dit d'una altra manera, fins a l'infinit. No vam dubtar, continuàrem endavant, posant fre i restriccions, tot i la negativa del Departament de Política Territorial de la Generalitat, que al final va cedir davant argumentacions tan contundents com l'autonomia municipal, la protecció del paisatge i el dret a decidir com a vila. Per al govern tripartit va ser un triomf i ens va costar contenciosos dels explotadors d'àrids, que segur que es resoldran de forma favorable per a Esparreguera. Qui pot pensar que els qui ens vam enfrontar als poderosos per impedir la construcció d'habitatges a Can Roca, no haguéssim tancat les graveres si els assessoraments jurídics no ens alertessin del contrari? Només aquells que saben que mai més tindran influència sobre l'acció de govern poden insinuar-ho, per ignorància o senzillament per un interès purament electoralista i demagògic Ho diem amb contundència: Hi serem allà on calgui ser per buscar els camins que ens duguin a resoldre el més aviat possible el problema de les graveres, però demanem rigor en l’exposició dels fets i respecte per la feina feta. Tothom pot opinar –fins i tot canviar d’opinió- sobre si el que es va fer és o no suficient, però no es pot negar que van existir accions –no pas tèbies o poc decidides- per acabar amb aquest problema i que aquestes van ser recolzades per tots els grups del govern. Ens mou el mateix objectiu, cerquem plegats l’entesa per trobar l’estratègia més adient –i beneficiosa per Esparreguera- per aconseguir-lo. Lluís Moreno Regidor de l'Entesa Comparteix